Temps difícils

Començe aquesta història envoltat d’histèria per una crisi, mira, sóc conscient, no sóc Properci però sento un auspici, prospera si vols que algun camí et siga propici, desitge que no et manipulen, tingues decència, utilitza la teva pròpia intel·ligència, i es que és trist que ja en la infància ens ensenyen a conviure amb la ignorància reclamant-nos paciència.

Incrementen inútils despeses, son promeses incompletes que omplin buits tots sabem que no es van a realitzar, parlen i no actuen, ho deixen a l’atzar, és un futur incert, batalles politiques per una errada o un encert poc habitual, em fan pena doncs no tenen decència, no accepten critiques perquè no els agrada la competència i així estem, crisis, immersos en la misèria, quin horror un crit s’escolta fort nosaltres juguem a borsa i a Àfrica a ralentir la seva mort, tot i així passem, sembla que no ens importa, aquí esta la nostra empremta, una riquesa que està mal distribuïda per culpa de la avar