Temps difícils

Començe aquesta història envoltat d’histèria per una crisi, mira, sóc conscient, no sóc Properci però sento un auspici, prospera si vols que algun camí et siga propici, desitge que no et manipulen, tingues decència, utilitza la teva pròpia intel·ligència, i es que és trist que ja en la infància ens ensenyen a conviure amb la ignorància reclamant-nos paciència.

Incrementen inútils despeses, son promeses incompletes que omplin buits tots sabem que no es van a realitzar, parlen i no actuen, ho deixen a l’atzar, és un futur incert, batalles politiques per una errada o un encert poc habitual, em fan pena doncs no tenen decència, no accepten critiques perquè no els agrada la competència i així estem, crisis, immersos en la misèria, quin horror un crit s’escolta fort nosaltres juguem a borsa i a Àfrica a ralentir la seva mort, tot i així passem, sembla que no ens importa, aquí esta la nostra empremta, una riquesa que està mal distribuïda per culpa de la avarícia, això és una cosa que em desquicia, ple de ràbia, em senc tancat ofuscat com un ocell a la seva gàbia.

Jo et creme la pàtria i tot el que es posi per davant, ¿Jo soc un simple vianant? Si, però soc crític, el escalfament global de la terra es un altre problema mític, la desertificació a causa d’una actitud passiva, en política es tot un repte aconseguir el meu respecte i per això llanço esta missiva i ho faig en el meu dialecte, m’agradaria que tot fos diferent i més correcte en aquest sistema capitalista amb problemes com dilemes per les modes que fan a al gent materialista.

Disculpa si et tatxe de la llista per absència de personalitat, si puja el nivell de vida baixa la natalitat, és lògic, augmenten robatoris, davallen els elogis... però obre els ulls amb personalitat pròpia, no podem continuar en la inòpia al marge del que succeeix mentre gent s’apropa i s’apropia dels nostres drets, els nostres arrels i la nostra història, ja que nosaltres ens limiten a recordar temps passats de glòria en moments difícils, gent despatxada en els seus respectius oficis... Menys consum, menys producció, addicció a la ‘coca’ com a solució, no t’acovardís, no sigues titella i posa atenció, els nostres impostos no son per a activitat lúdica, volem menys llistes de espera però mes sanitat publica.

Tan avançats i tan endarrerits al mateix temps i en diverses coses, si millora la tecnologia però la natura la destroces, ens manipules i ens coartes la llibertat, en el teu discurs veritats a mitges son mitges mentides i ja n’estic tip de tota aquesta farsa, la unió fa la força, noi si estàs d’acord que no es quede en el record, uneix-te! Tenim dignitat, no ens acusaran per dir la veritat, llançarem la primera pedra, avui dia tots desacord acaba en guerra però alçarem el puny en busca de la llibertat, sense violència ni agressivitat, no ens quedarem immòbils en estat de ‘shock’ entrarem un poc al joc participant activament.

Sincerament, crec que tinc coneixement suficient i no em lamente d’anar a la universitat conscient que la realitat es molt distinta, jo pense en les meues coses i el bolígraf sua tinta mentre aquí fora a molta gent li arriba l’hora, s’acomoden, s’immolen, moren milers d’infants farts de no poder menjar, em d’assetjar amb paraules, preguntes, evitar difuntes per violència de gènere provocada per degenerats mentals amb rituals matxistes, fatxes i racistes no mereixen viure.

Faig escriure a aquesta societat majoritàriament analfabeta, moltes coses em cabregen i plasme l’odi a la llibreta, malenconia, sofriment, reacciona! I ha gent que viu pitjor que tu així que reflexiona que enfermetats com el dengue o la malària continuen sense cura, la matança dura, ho senc però aquesta és la crua realitat. Jo no em canse de cridar veritats perquè no s’inverteix en aquestes enfermetats ni tampoc s’incideix en la matèria, ara ho dic, els mataria! I es que els principals lladres porten corbata i tratge, si vas per autopista et fan pagar peatge, el missatge queda clar crec en aquest passatge. S’acaba el vici, passa tot a un segon pla amb la crisi com a única preocupació, si augmenta el nivell de vida també ho fa l’edat mitja, ¿I qui em pagarà pensió afligit en la absoluta depressió profunda?

Aquesta societat m’infunda horror, terror, fàstic, ¿Per què mirem al veí amb una personalitat de plàstic? Ho pense, a Espanya mereixem càstig, en aquesta cultura es tortura a un animal indefens, atura! Diuen que tinc una assignatura pendent i es que cada dia de repent em diuen que em falta simpatia, nen jo no se a que és degut, mira, practique empatia així que fes-me un mapa i sabré on trobar la pròxima bomba lapa.

Lluita, destapa la teva identitat, esta clar que no podràs canviar el passat, l’atur, però si millorar el futur aprenent de les teves errades, son mirades nues, reflexions encara crues, com fruites madures cauran els nacionalismes i ho dic de veritat, la meva virtut i el meu defecte son la sinceritat, clar que això a sovint em du problemes. No et fan millor emblemes però a mi em fa sentir complet poder complir amb lo establert en aquest estat o en aquest estable, no sóc un fals, jo no canvie, la sort extrema és efímera i s’esfuma com una quimera, Mc Sqdero, Betxí, Castelló, realitat primera.

Son temps difícils, he intentat clavar-lo com els míssils, no em considero professional del rap per això a mi cap critica m’interessa a no ser que siga constructiva i amb franquesa, utilitze la meva llengua per a criticar aquesta societat, dono les gracies a qui m’escolta i també a qui te la meva amistat, Mc Sqdero 2009, ADM estudis, la UJI, yeah....